Cercar en aquest bloc

S'està carregant...

dijous 30 de juny de 2011

Cremant vides


Català
Biblioteca es un projecte que va començar a principis del 2010 i que ha culminat aquest 12 de Juny amb l'acció "cremant vides", la crema de 2500 llibres. Aquí al Konvent.0 de Cal Rosal s’ha enregistrat la segona part del vídeo en que els llibres s’han llençat per la finestra i s’han cremat al mig del carrer.
El treball parteix de la idea de la importància de la informació i visibilitat com a forma imprescindible de generar sentiments, donat que en la nostra societat lo visible ho es tot, lo invisible es rumor o no existeix..

Els llibres formen part d'una antiga biblioteca amb més de 100 anys d’antiguitat que es va destruir a principis del 2010. En aquella ocasió les excavadores havien d'ensorrar tot l'edifici amb els llibres de la biblioteca al seu interior. Aquests llibres, alguns d'ells centenaris, havien d’acabar en un abocador de residus de la construcció barrejats amb la runa de l’edifici. Aquesta, que hagués sigut una destrucció “invisible”, no hagués generat cap emoció més enllà dels 4 encarregats de realitzar l'enderroc.

A part de l'important contingut estètic de l'acció, amb la crema pública i absurda dels llibres, he pretès provocar per generar emocions, indignació i rebuig alhora que posava de relleu la importància de la visibilitat per a poder generar emocions..

L'acció no deixa de ser també una metàfora del que és la nostra societat, on l'opinió pública es pot indignar amb la noticia de l'assassinat de 10 persones als EEUU mentre que les massacres del món són invisibles als ulls occidentals..

Generar diverses lectures a partir de l'edició del vídeo es el proper pas a seguir..


English 
Biblioteca” (means Library) is a project that began in early 2010 and culminated in June the 12 in the action "Cremant Vides", (burning 2500 books). Here it is the second part of the video where it is recorded the moment when the books are thrown out the window and being burned in the street.
The work builds on the idea of the importance of information and visibility as essential main to generate feelings, since in our society visual information seems to be everything, what it is invisible is just a rumor or does not exist.

Books are part of an ancient library of over 100 years old which was destroyed in early 2010. In that occasion the excavators were meant to collapse the entire building with library books inside. These books, some ancient books, were supposed to end up in a waste construction dump mixed with the rubble of the building. This "invisible" destruction would not have generated any other emotion a part to the 4 responsible that would have carried out the demolition.

Apart from the important aesthetic content of the action, the public and absurd burning of books, I tried to generate excitement, indignation and rejection. At the same time I stressed the importance of visibility to generate emotions. .

The action pretends to be a metaphor of our society, where public opinion is outraged by the news of the murder of 10 people in the U.S. while the World massacres are invisible to the western eyes.

The intention is to generate different interpretations from the various editions of the video ..









                                                     
                                                     









divendres 8 d’abril de 2011

Les Batalles del Bruc (II)




Català
El Juny del 2008 vaig ser convidat a les jornades d'estudi sobre la guerra del frances que s'organitzaren al poble del Bruc en motiu del bicentenari d'aquelles famoses batalles, les primeres que va perdre Napoleó a Europa. http://www.sre.urv.es/irmu/guerra_frances/index.php?id=2 2 anys i mig després s'ha presentat al Bruc el llibre de la Núria 2Sauch on hi recull totes les ponències i comunicacions que es presentaren en el marc de les jornades. Entre aquestes hi ha la meva comunicació http://cch.cat/pdf/sellares_comunic.pdf "les batalles del Bruc" on faig un breu resum del meu extens estudi sobre les batalles i L'evolució de la seva historia al llarg dels 200 anys. Aquest treball es el mes extens i ambiciós que s'ha realitzat mai sobre aquestes batalles.
A finals del 2008 vaig aplaçar la publicació del meu llibre (edicions de l'Abadia de Montserrat) per poder investigar tots els enfrontaments que ocorregueren entre les dues batalles (6 i 14 de juny de 1808), un cop finalitzats els meus estudis artístics
tituladaserà el moment de reprendre aquest treball.
Son 2 els objectius del meu treball, el primer donar a conèixer la vertadera historia de les batalles del Bruc i la segona reconstruir virtualment aquestes batalles.
5 cops per setmana passo pel poble del Bruc i m'és impossible deixar de veure-hi en el paisatge aquelles extraordinàries batalles..

English
In June 2008 I was invited to study days on the French war, in the village who organized the heather on the occasion of the bicentennial of those famous battles, he lost the first Napoleon in Europe. http://www.sre.urv.es/irmu/guerra_frances/index.php?id=2 2 years 2 after the book was presented to Heather of Nuria Sauch where collects all papers and presentations that presented at the conference. These are my communication http://cch.cat/pdf/sellares_comunic.pdf titled "Heather's battles" where I make a brief summary of my extensive study of battles and the evolution of its history over the 200 years. This work is most extensive and ambitious ever to be made ​​about these battles.
In late 2008 I deferred the publication of my book (The Montserrat editions) to investigate all the clashes that occurred between the two battles (6 and 14 June 1808), upon completion of my studies will be artistic When reprendreaquest work.
They are two objectives of my work, the first to show the true story of Heather and second battles of rebuilt virtually these battles.
5 times a week passing through the village of Heather and me it is impossible to stop seeing those amazing battles in the landscape ..
 

divendres 4 de març de 2011

Llibertat - الحرية (II)

Català.
Les 2 primeres setmanes de febrer vaig estar al Marroc on vaig realitzar la obra "llibertat". El context polític de la zona em va empenyer a realitzar una intervenció utòpica que pretenia despertar en la població marroquina el desitg de llibertat.
Fer escriure i pronunciar la paraula llibertat era la intenció d'aquest projecte que ha acomplert les meves espectatives.
Al Marroc la llibertat d'expressió està perseguida igual que totes les iniciatives que vagin en direcció contrària als interessos de la corrupta monarquia.
Una falsa història em va permetre "enganyar" als artesans i evitar importants problemes a mi i als mateixos artesans.

English
(Google translator). The first 2 weeks of February I was in Morocco where I perform the work "freedom. " The political context of the area pushed me to perform an intervention that aimed utopian awakening in the Moroccan population desire for freedom.

To write and pronounce the word freedom was the intent of this 

project has fulfilled my expectations.

In Morocco the freedom of speech is prosecuted as all the initiatives that are in the opposite direction to the interests of the corrupt monarchy.

A false story allowed me to "fool" the craftsmen and avoid major problems for me and the same craftsmen.

















dilluns 31 de gener de 2011

Llibertat - الحرية

Català
M'agrada aprofitar els viatges per crear i realitzar intervencions en l'entorn, generalment son accions que faig només per a mi i no tinc la intenció d'exposar-ne res. Ara es la primera vegada que n'explico alguna cosa degut a la preparació del viatge al Marroc de dimecres vinent.
Cap a finals dels 90 vaig viatjar amb els amics per Europa,  a part de documentar (malament) el viatge amb aquareles vaig deixar unes petites escultures sense signar a diverses galeries d'art que trobabem. Suissa, Alemanys, Itàlia, Austria, i França fóren els indrets on vaig deixar-hi les escultures sense signar, entrava a la galeria els deixava l'escultura de ferro i marxava davant l'estupefacció d'alguns galeristes. L'objectiu era deixar una petita part de mi en cada indret.(suposo que té a veure amb la idea d'eternitat..).
Temps després vaig fer el mateix en un viatge a Anglaterra, Escocia, Irlanda i Gales, i el 1999 vaig regalar una petita aquarela a la galeria "Luz i color" de la Habana a Cuba. La intenció era la mateixa, tenir una petita part de mi a l'altra punta de món.
L'any 2003 a l'India vaig llençar una escultura al llac de Pushkar, un oasi on la calor matava literalment els gossos i les persones.
Ara vaig voler recuperar aquesta "tradició" amb el viatge que tenia programat a Egipte, vaig fer una mena de geroglífics (que ténen sentit per a mi) en baix relleu en 13 pedres que volia llençar al Nil durant els 4 dies de nevegació riu amunt. M'han anulat el viatge per les ansies de llibertat d'un poble replet de gent jove que ja sap llegir i escriure..
Amb la idea de llibertat vull anar al Marroc on intentaré fer escriure la paraula llibertat  الحريةa qui coincideixi pel camí. Ferrers, fusters, pelleters, pintors, etc..són possibles víctimes del meu treball. Aquest cop a part de deixar-hi alguna cosa també me n'emportaré..
Fer escriure  "llibertat" als marroquins es fer-los veure que la lliberat es possible, (Tunisia i Egipte ho estan aconseguint..) així que deixaré en les seves ments la llaor de la revolta.

English (google translator)


Freedom-الحرية


Like to take trips to create and perform operations on the environment, actions that are usually only do for me and I intend to expose anything. Now the first time due to something that explains the preparation of the trip to Morocco next Wednesday. Towards the end of 1990 I traveled to Europe with friends, apart from documenting (bad) I left the trip with watercolors unsigned small sculptures in various galleries that trobabem. Switzerland, Germany, Italy, Austria and France were the places where I left it unsigned sculptures, entered the gallery left the iron sculpture and marched to the astonishment of some galleries. The aim was to leave a small part of me in each place. (I guess that has to do with the idea of eternity ..). Some time later I did the same on a trip to England, Scotland, Ireland and Wales, and in 1999 I gave a small gallery in Watercolours "Light and Colour" de la Habana in Cuba. The intention was just to have a small part of me at the other end of the world. In 2003 I launched in India a sculpture of Pushkar Lake, an oasis where the heat literally killed dogs and people. Now I want to recover this "tradition" that was scheduled to travel to Egypt, I made a kind of geroglífics (that make sense to me) in low relief in 13 wanted to throw stones on the Nile during the 4 days nevegació upstream . I've been disallowed for the journey of a people yearning for freedom is full of young people who already know how to read and write .. With the idea of freedom to go to Morocco where I try to write the word freedom الحرية those matches on the road. Blacksmiths, carpenters, skinners, painters, etc. .. are possible victims of my work. This time part of something also let me snatch...


With the idea of freedom to go to Morocco where I try to write the word freedom الحرية those matches on the road. Blacksmiths, carpenters, skinners, painters, etc. .. are possible victims of my work. This time part of something let me also n'emportaré ..

To write "freedom" to make them Moroccans will see that freedom is possible (Tunisia and Egypt are getting it ..) so leave their minds in the praise of the revolt
.

dissabte 4 de desembre de 2010

LA VIDA ETERNA

                 


                        Alzina de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.




                        Alzina plantada el 2009 al cim del Montgròs.

No hi ha res més cert que la mort i sabem que irremeiablement ens estem morint des del mateix moment que naixem, la vida es així.. Viure la vida amb plenitud fa que la mort sigui una menudesa, el destí final del viatge per la vida.

Des de temps immemorials els humans em perseguit la immortalitat, i que se sàpiga ningú la ha aconseguit encara. No som morts mentre algú ens recordi (diuen), però la veritat es que quan ens arriba la mort s'ha acabat tot. Per foragitar la por a la mort les religions s'han inventat un munt d'històries surrealistes de vides eternes i reencarnacions que només serveix a qui s'ho creu.
La vida es extraordinàriament bonica, com bonic es morir-nos i deixar una part de nosaltres que segueixi vivint. Els fills son part de nosaltres i es lo millor que podem deixar en aquesta vida.

Els "artistes" deixem les nostres obres per a "l'eternitat",i això ens fa semblar que seguim presents després de la mort. Amb aquesta intenció neix "la vida eterna", basada en la utopia de retornar als boscos del meu poble l'aspecte original de fa 1000 anys.

Segons sembla en el segle-X els boscos del Bages i de mig Principat eren farcits de roures i alzines molt més resistents als incendis forestals que els pins que es plantaren segles després per a satisfer les demandes del mercat.

El 2001 vaig realitzar un projecte que es basava també en la repoblació d'unes zones determinades a partir d'aglans plantades directament al bosc, va ser un fracas rotund. El 2005 inspirat amb els xinesos vaig aconseguir fer néixer algunes alzines que havia plantat mentre el meu fill estava a la panxa de la seva mare. El 2009 vaig plantar una desena d'aglans dalt del Montgòs (el cim més alt del meu municipi) utilitzant una senzilla tècnica que ha resultat tot un èxit, es tracta de plantar els aglans i envoltar de pedres el lloc, així les pedres preserven la humitat i no deixen "cremar" el futur arbre abans que neixi.

He recorregut la carena del Montgròs cremada l'any 1981 i he plantat dos centenars d'alzines i roures al llarg d'1 km, en posteriors jornades aniré "repoblant" la resta de la carena (Gallicanta i Serra Malera).

Les aglans que he recol·lectat son de les 2 alzines mil·lenàries del meu poble (la del Parrot de la Riera i la de cal Nano), un parell d'alzines de l'església, 2 alzines del pati de la facultat de belles arts i les 2 alzines del jardí de casa dels meus pares (cal Cabanas). Totes elles tenen formen part del decorat de la meva vida.

La idea es omplir tota la carena d'alzines i roures perquè amb els anys i gràcies a la forta pendent les aglans que aquests produeixin vagin caient i repoblant progressivament tota la vesant de la muntanya. Jo estaré ben mort però la meva "obra" seguirà viva i quan m'arribi la mort em moriré una mica menys.




      
Serra del Montgròs i Gallicanta.
          
Trinxera "feixista" de la Guerra civil:  En la part inferior dreta de la fotografia aglans plantades entre pedres.

dimecres 3 de novembre de 2010

Ple

Aquesta setmana hem hagut de presentar 2 treballs fotogràfics referents al concepte de ple referit a la plenitud com a persona. Des d'un bon principi he tingut clar que la millor forma de plasmar aquesta idea era mostrant la meva plenitud arxivada en discs durs i CDs..
El 2004 vaig començar una sèrie d'autoretrats de "plena felicitat", vaig decidir de fotografiar-me en alguns dels instants més feliços de la meva vida, així la primera fotografia va ser quan vaig veure a Internet que després de les primeres proves teòriques i psicotècniques per a accedir a una plaça de Bomber de Barcelona estava en la 21ena posició. Eren 30 places que s'ofertàven i prop de 900 els aspirants que lluitàvem per aconseguir-ne una, jo hagués matat per estar en la posició que estava!!.
Altres fotografies son de la plenitud en diverses històries personals i unes quantes de la plenitud que se sent després d'haver extingit el foc d'una vivenda i haver pogut evitar mals majors, una d'aquestes fotografies es d'aquest mateix dissabte.
Per a l'altre sèrie no calen paraules, es la pura felicitat d'estimar i ser estimat per la "coseta" més extraordinària del mon mundial..